En plena transició cap a un nou model energètic més sostenible, el biometà s’està consolidant com un dels vectors amb més potencial per transformar tant el sistema energètic com el model econòmic actual. Obtingut a partir de residus orgànics mitjançant processos de digestió anaeròbia, aquest gas renovable presenta característiques tècniques similars al gas natural fòssil, però amb un impacte climàtic molt menor. A més, afavoreix l’economia circular, redueix la dependència energètica i posa en valor recursos locals tradicionalment infrautilitzats.
Catalunya, gràcies a la seva elevada generació de residus orgànics, el pes del sector agroalimentari i una creixent consciència ambiental, reuneix les condicions òptimes per liderar el desenvolupament del biometà a l’Estat espanyol. Aquest escenari també representa una oportunitat estratègica per dinamitzar zones rurals, fomentar la innovació industrial i assolir objectius de descarbonització alineats amb la Unió Europea.
Un recurs amb visió europea i implementació local
El potencial del biometà no només es reconeix a escala regional, sinó també en l'àmbit europeu. Segons la European Biogas Association, Europa podria arribar a produir fins a 74.000 milions de metres cúbics de biometà anuals l’any 2040, un 22% dels 332 bcm de consum total de gas natural de la UE el 2024. Aquesta xifra respon al paper estratègic que la Unió Europea atorga a aquest recurs dins el mix energètic renovable. De fet, Repower EU estableix l’objectiu d’assolir els 35 bcm de biometà al 20230 i la Directiva d’Energies Renovables (RED II) estableix que el 14% del consum energètic en el transport haurà de provenir de fonts renovables el 2030, amb el biometà com una de les opcions preferents per assolir aquest objectiu.
A Espanya, tot i el seu enorme potencial, el sector encara es troba en fase de desenvolupament. Actualment, només hi ha 17 plantes de producció de biometà actives, però més de 400 projectes ja han sol·licitat connexió a la xarxa per al 2024, la qual cosa evidencia l’interès creixent per aquest recurs. Es preveu disposar a 2030 d'unes 285 plantes conectades a les xarxes amb una inversió d'uns 5.600 milions d’euros entre plantes i xarxes i una produccio de 18 TWh/any, un 6% del consum total de gas natural a 2024.
Catalunya, per la seva banda, ha fet passos decidits. L’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2021-2030, el programa BIOHUBCAT i l’Estratègia del Biogàs 2023-2030 configuren un full de ruta ambiciós que preveu multiplicar per 3,5 la producció de biogàs en només set anys, amb una inversió pública de 80 milions d’euros. Aquest pla es preveu que permeti el 2030 tenir operatives 35 plantes connectades a les xarxes amb una inversió d'uns 600 milions d’euros entre plantes i xarxes i una producció de 2,2 TWh/any.
Un marc normatiu i institucional que es consolida
La implantació del biometà requereix, a més de voluntat política i capacitat tecnològica, un marc regulador clar i incentivador. En aquest sentit, els darrers anys han vist avenços notables tant a escala europea com estatal. La Directiva RED II i el Reglament Europeu de Taxonomia no només defineixen criteris de sostenibilitat, sinó que estableixen les bases per canalitzar inversions verdes cap a projectes renovables. Paral·lelament, el Reial decret 376/2023, aprovat a Espanya, regula les Garanties d’Origen per al biometà, assignant la gestió del sistema a Enagás GTS i establint una eina fonamental per garantir la traçabilitat del gas renovable.
Aquesta regulació ha estat acompanyada per l’Estratègia Nacional de l’Hidrogen i el Biometà, que apunta a integrar el biometà com un recurs clau en sectors com el transport pesant, la indústria tèrmica i la gestió de residus. No obstant això, encara persisteixen barreres com l’excés de tràmits administratius, la manca d’un marc normatiu totalment estable i la necessitat d’un acompanyament públicoprivat que asseguri la viabilitat tècnica i econòmica dels projectes.
Subvencions i instruments de finançament: activar el potencial
La viabilitat econòmica del biometà, especialment en fases inicials, depèn en gran manera del suport institucional i l’accés a finançament. En aquest àmbit, la Unió Europea ofereix diverses línies actives. Els fons Next Generation EU, per exemple, poden cobrir fins al 50% del cost de projectes innovadors centrats en la conversió de residus en energia. El Programa LIFE i la iniciativa REPowerEU també destinen recursos específics a infraestructures de producció i distribució de biometà. A això cal sumar-hi el programa CBE-JU (Circular Bio-Based Europe Joint Undertaking), que impulsa projectes en bioeconomia circular.
A nivell català, cal destacar subvencions com les destinades a la purificació del biogàs i la injecció a la xarxa de gasoductes, amb convocatòries que s’han obert durant el 2024 i podrien repetir-se pròximament. També existeixen ajuts orientats a reserves de la biosfera, així com convocatòries sectorials impulsades per ACCIÓ o l’Agència de Residus de Catalunya.
Certificació i valor afegit: ISCC i Garanties d'Origen
Un element fonamental per garantir la sostenibilitat i traçabilitat del biometà és la seva certificació. D’una banda, el sistema ISCC (International Sustainability and Carbon Certification) avalua el compliment de criteris ambientals i socials en la producció. Aquesta certificació, exigida per accedir a molts mercats europeus, permet vendre el biometà a preus superiors, amb un sobrecost típic d’entre 30 i 40 €/MWh.
D’altra banda, les Garanties d’Origen (GdO) acrediten que el gas injectat prové efectivament de fonts renovables. Aquest mecanisme, gestionat per Enagás a Espanya, afegeix un valor afegit al biometà de fins a 15 €/MWh, amb la condició que la planta estigui prèviament certificada amb ISCC. En conjunt, el preu del biometà completament certificat pot oscil·lar entre 80 i 100 €/MWh, per sobre del gas fòssil (actualment entre 35 i 45 €/MWh al que pels clients industrials s’han d’afegir entre 65 i 76 € per tona de CO₂ emesa), però justificat per la seva traçabilitat, sostenibilitat i benefici ambiental.
Un canvi tecnològic amb implicacions logístiques
La producció de biometà implica una transformació tecnològica respecte al model tradicional de biogàs. Aquest darrer es destinava sovint a generar electricitat de manera poc eficient i amb emisions de CO₂. Amb la purificació del gas mitjançant tecnologies com les membranes, l'adsorció per oscil·lació de pressió (PSA) o les amines, s’obté un gas amb un 96%-98% de metà, preparat per ser injectat a xarxa o transportat.
Les opcions de comercialització inclouen la injecció directa a la xarxa de gas, el transport com a GNC (gas natural comprimit) o com a GNL (gas natural liquat). Aquesta última modalitat requereix instal·lacions criogèniques avançades i permet transportar grans volums amb eficiència. En paral·lel, el diòxid de carboni captat durant la purificació es pot reutilitzar industrialment, generant un valor afegit addicional.
Una oportunitat per a empreses i territori
Per a les empreses, el biometà representa una eina estratègica per reduir emissions, millorar l’eficiència energètica i obrir nous models de negoci. Sectors com el transport pesant, la indústria tèrmica o la gestió de residus poden beneficiar-se enormement de l’ús d’aquest gas verd.
L’acceptació social en el territori és un element clau en el desenvolupament de les renovables i també del biometà, la gestió de la ubicació de les plantes, de l'impacte de la logística dels residus en carreteres i municipis i dels mateixos residus de les plantes són aspectes a gestionar equilibradament per assolir els objectius de desenvolupament del biometà.
Les plantes de biometà no són únicament uns centres de producció d’energia com les altres renovables, en transformar residus en energia generen un impacte positiu al territori en reduir la contaminació del sol i el subsol i les emissions de CO₂ i metà de les dejeccions ramaderes i dels residus orgànics urbans i industrials, creen llocs de treball permanents en les operacions de les plantes i la cadena logística, produeixen fertilitzants orgànics i generen recursos econòmics amb els impostos i taxes lligats a la producció d’energia que han de pagar.
Naturgy, Redexis, TotalEnergies, Repsol, Moeve o HAM són algunes de les empreses que han començat a invertir de forma decidida en projectes de biometà, aprofitant tant la disponibilitat de residus com el nou marc regulador i financer. La seva aposta envia un missatge clar: el biometà ja no és una promesa de futur, sinó una realitat en expansió.
El rol de l’administració: avaluació i planificació
Recentment, la Generalitat de Catalunya ha anunciat que iniciarà un procés per avaluar l’eficiència en la captació de biogàs en diverses instal·lacions, com ara abocadors, depuradores i plantes de tractament de residus. Aquesta avaluació té com a objectiu millorar el rendiment de captació i avançar cap a un sistema de producció de biometà més eficient i estès. Aquesta actuació s’emmarca dins d’una política energètica més ambiciosa, en què la planificació i l’eficiència són claus per multiplicar la producció i aprofitar al màxim els recursos disponibles.
El biometà, un instrument de transformació
El biometà no és només una font d’energia: és un instrument de transformació. Contribueix a la lluita contra el canvi climàtic, genera valor a partir de residus, redueix la contaminació, enforteix el teixit productiu local i impulsa la transició cap a una economia verda.
Catalunya i Espanya tenen l’oportunitat —i la responsabilitat— de fer del biometà un motor estratègic de futur, mitjançant el suport institucional, la col·laboració públicoprivada i la planificació tècnica i territorial. Invertir en biometà és, en definitiva, invertir en autonomia energètica, sostenibilitat i innovació per a les generacions futures.
