Tècnica, cultura i societat. Trenta anys del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

L'any 1937 la Generalitat republicana va publicar una ordre per crear un museu que expliqués el procés d’industrialització de Catalunya, però els esdeveniments posteriors ho van impedir. L’AMCTAIC i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van formar una comissió mixta i l’any 1982 el Departament va assumir el projecte; un any després va comprar la fàbrica Aymerich, Amat i Jover (de 12.000 m2) a Terrassa. La llei de museus del 2 de novembre del 1990 el va declarar Museu Nacional i en aquell moment es va constituir com a entitat autònoma. Actualment, tot i que el Museu depèn del Departament de Cultura, és gestionat per una agència creada recentment per unificar els diferents museus del país.

Des del segle XVIII Catalunya ha anat desenvolupant un procés econòmic que durant tres-cents anys ha representat, i representa, una força homogeneïtzadora en la societat europea. Aquest procés ha estat per a Catalunya un reforç diferencial respecte a altres regions que l’envolten, la qual cosa ha enfortit la identitat nacional del país.

Els objectius primordials del Museu són fomentar el coneixement de la història de la ciència, de la tècnica, del procés d’industrialització i dels processos productius a la societat de Catalunya principalment; adquirir, conservar i restaurar els béns científics i tècnics del passat i del present, tant del patrimoni moble com immoble; impulsar estudis d’història de la ciència, la tècnica i la industrialització, i difondre’ls; convertir-se en el centre d’activitats relacionades amb el patrimoni industrial; i constituir-se en un lloc de trobada de la societat, la indústria, la comunitat de científics i, en especial, de la universitat.

El mNACTEC agrupa actualment vint-i-nou museus temàtics (públics o privats) distribuïts per tota la geografia catalana que tracten aspectes concrets de la ciència i la tècnica com, per exemple, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu de la Fusta d’Àreu o el Museu de les Mines de Plom de Bellmunt del Priorat, entre d’altres.

Trenta anys de bona feina i de lluita perquè aquest patrimoni, fruit de la indústria a Catalunya, no passi a l’obscurantisme. El Museu ha esdevingut al cap d’aquest temps una peça clau per reforçar la cultura indus- trial d’aquest país.

Foto: Arxiu